Carnaval de Tolosa - Carnestoltes

Aquest cap de setmana, en moltes ciutats i pobles, s’han celebrat els carnavals, una festa que, aquí a Donosti, no té molt èxit.

Poc a poc, en els últims anys, la festa de Carnestoltes ha anat guanyant protagonisme i, cada cop són més aquells que s’animen a disfressar-se i a surtir al carrer per disfrutar de l’ambient. Però la veritat és que, exceptuant als més menuts, fins fa poc era difícil trobar-se amb gent disfressada per la nit.

Sense cap duote, aquell que vol gaudir, realment dels carnavals a Donosti, no té altre remei que apropar-se a Tolosa, un oble a oc més de 30 kilómetres de la capital gipuzkoana on sí se celebra uns carnavals dignes de citar.

En els últims anys la veritat és que no m’apropo per allà, però han sigue molts anys en els que, tota la colla “cuadrilla”, ens hem arribat a Tolosa a gaudir d’aquestes festes divertides que eren un clàssic en el nostre calendari de “juergues”.

Recordo perfectament aquella inolvidable nit en companyia del Javi i del Santi, en la que acababem ballant a sobre del Ford Escora que recorria els carrers del poble, com si fos una carrossa.

Espero que vosaltres hagueu pogut disfrutar, com déu mana, d’aquesta festa que, com ja he dit, aquí a Donosti passa bastant desapercebuda, tot i que, a poc a poc, guanya cada cop més adeptes.

La Diada de Donosti

Estem només, a uns dies de la data més esperada pels donostiarres, la tradicional “diada de Sant Sebastià”.

Possiblement es tracti d’un dels dies de més importància festiva que se celebra a la ciutat, seguit pel, ja esmentat, “día de Santo Tomás”. Tot i que, sense cap dubte, és aquest el dia més esperat i celebrat per tots els habitants de Donosti.

La tradició és… ajuntar-se el dia 19 de Gener amb els amics o amb la familia, per sopar tots junts. Fa uns anys era tradició sopar angules, ara això s’ha quedat pels més “benestans”, la resta s’aconforma amb altres tipus de menjar.

Els més tradicionals s’ajunten a les societats gastronòmiques per sopar, però us puc assegurar que no és fácil reservar lloc en cap d’aquestes societats.

La resta, o bé es reuniexen a casa, o bé en algun restaurant, això sí, el que vagi a sopar a un restaurant, que prepari la cartera, perque, si per alguna cosa es caracteritzen els sopars de San Sebastián, és per no ser econòmics.

I a les 12h de la nit, tots a la Plaça de la Constitució ( la consti), a veure la pujada de bandera, amb la seva corresponent tamborrada, o bé, pels més mandrosos, veure-la per televisió.

La que surt a la consti és l’oficial, però no la única, ja que la ciutat n’està plagada, de diferents societats, hotels, agrupacions, etc.

Molts són els que acostumen a surtir en aquest tipus de tamborrada, com són l’Iker, l’Iban, el Cesar, l’Oskar, l’Asier, el Javi, o el Luisma, etc.

Jo no acostumo a tocar en cap tamborrada, ja que, jo no sóc molt d’aquestes coses, tot i que la raó principal, és que normalment em toca treballar en alguna de les retransmissions per televisió.

La veritat és que es tracta d’una festa, amb les seves corresponents “farres” més importants de les que es pot disfrutar a Donosti.

Al dia següent, el més tradicional és passar a veure la tamborrada infantil a les 12h del migda, tot i que els que encara no s’hagin recuperat de la farra, poden esperar directament a despertar-se a la baixada de la bandera, a les 12h de la nit del dia 20.

Ja veurem com es presenta la festa d’aquest any, segurament, treballant però intentaré fer-me amb alguna foto per publicar més endavant.